Mas Els Llivis

El Mas del Llivis està format per dues cases: Els Llivis pròpiament dit i Casa Pallarés.

	Mas Els Llivis Coordenades WGS84 Geogràfiques 40º 33' 48,40'' N 0º 6' 50,20'' O Coordenades ETRS 89 UTM  X: 744332,31213 Y: 4494300,14614 Alçada: 974 m
	Casa Pallarés Coordenades WGS84 Geogràfiques 40ª 33' 48'' N 0ª 6' 51,30'' O Coordenades ETRS 89 UTM X: 744305,94904 Y: 4494287,35678 Alçada: 977 m

Segons consta al llibre "Morella 1910", el nombre d'habitants entre tots dos masos era, en 1895, de 17 persones, el nombre de les quals ha anat decreixent de la següent forma: en 1906, era de 15; en 1924, n'eren 13 i 1930 en quedaven 8. Posteriorment ha seguit el progressiu abandonament. Actualment roman llogat a una família que s'encarrega del conreu i també d'un nombre important de ramat, principalment oví, encara que també n'hi ha de boví.

El vot de Sant Pere dels Llívis és un dels més antics del terme municipal de Morella. Abarca 4 denes: Dena del Llivis, amb els següents masos,Mas d'Adell, Mas de Cardona, Mas de Cros, Mas del Garro, Mas de la Giroveta, Mas de Guardiola, Mas de Julian, Mas dels Llivis, Mas de l'Oronal, Mas del Planet, Mas del Racó, Mas de La Torre Blanca, Mas de la Torre Monserrat, Mas de la Torre Querol i Mas de la Torre Segura; Dena del Coll I Moll, de la qual són els següents, Mas del Dolço, Mas d'en Ros, Mas de Garcia, Mas de Molins, Mas de Segura de la Serra i Mas de la Torrescuela; Dena de Muixacre, amb el Mas de Donís i Mas de Mas Gran; i Dena de la Vespa, Mas de les Candeales, Mas de Català, Mas de Palau, Mas de Pitarch, Mas del Salzeral i Mas del Taboll. L'últim dissabte d’abril, aquest llogaret, encara ple de vida, es torna a omplir de gent. Cap al migdia, després d’escoltar missa en la bonica ermita, es fa una curta processó fins l'era del mas on el capellà beneix tots els camps, al nord, al sud, a l'est i a l'oest pregant perquè cap mal núvol arrase la collita, i sobre tot perquè l'aigua arribe a temps, ja que les precipitacions no són cada any les necessàries, i en molts moments la situació és preocupant en moltes zones.

Un cop beneït el terme, la processó torna pel mateix camí, però abans d’arribar a l’església, un caritater, de manera voluntària i quasi sempre en agraïment per beneficis atorgats pel sant obsequia amb un rotllo o una prima. Normalment en aquest vot sols hi ha rotllo si algú ha de complir alguna promesa, i darrerament havien estat estudiants que han aprovat oposicions els que havien agraït l’ajuda donant pa beneït. No era aquest el cas anteriorment. Malalties i operacions, també són motiu de promesa en aquesta ermita.

Després a la porta de l’ermita, el vot oferix torró i cava als presents. El majoral és el d'un mas del vot, i cada any per rigorós torn, un dels masovers del vot és qui es fa càrreg que no falte res.

Tot el vot desprès celebra, com mana el costum una reunió que no sols val per passar comptes sino també per a parlar del manteniment de la parròquia. L’església té alguns problemes en l'estructura que caldria arreglar, però no són aquestos els millors moments.

La parròquia dels Llivis data almenys del segle XIV. I és que va ser aquesta Vega per on va començar la repoblació del terme pels cristians vells després de la conquesta. Prompte es va quedar menuda, i en 1705 es va construir el nou temple, més gran. Aquest llogaret, tenia casa del capella, i oficis tots els diumenges i festes. També tenia escola, i altres serveis que amb el despoblament i el canvi de normatives, s’han quedat per al record. Ara la campaneta de Sant Pere, sols torna a sonar, al mes d’abril, un cop a l’any.

La Dena dels Llivis té més de 1.100 hectàrees de terreny forestal. Els pinars i els boscos particulars del entorn, són parcel·les que amb la seva fusta i llenya contribuïen en la millora de l'economia de la finca; abans s’elaborava molt de carbó vegetal, però ara aquesta classe de combustible ja no és rendible i s’ha deixat de fer. Al llarg dels darrers 50 anys han estat moltes les tales tant de pins i de carrasques que s’han portat a terme, però la bona disposició del subsòl fa que els arbres creixquen de forma vigorosa.

El crim del Racó

A la Dena dels Llivis va tenir lloc un triple assassinat prop del Mas de Racó i  de "Els Llivis". Segons diu al llibre " Morella, Guía del antiguo término" es produiren els següents esdeveniments:

"Antonio Doménech Guimerá, de 39 anys, víduo, recaptador de contribucions de la primera agrupació d'aquest partit, que copsava els pobles d'Ares del Maestre, Vilafranca del Cid, Portell de Morella i Castellfort, va eixir d'aquest darrer poble cap a Morella després d'haver acabat el cobrament, el dia 22 de novembre de 1882 pel matí, portant 13.700,87 pessetes, que era el recaptat.

Per custodiar els fons l'acompanyaven els guàrdies Antonio Andrés Martí, de 30 anys, casat, natural de Morella i Querol Gabaldá, de 24 anys, fadrí, natural de Rosell i dos bagatgers amb sengles cavalleries.

El temps era rúfol, un vent fred els colpejava la cara i els dificultava l'anada. Després de baixar l'empinada i llarga costa de Castellfort, travessaren el congost de la Giroveta, punt solitari (lloc on alguns suposaven que hi eren els bandits, que no van portar a terme l'assassinat allí perquè just en aquell instants passaven prop uns llenyaters de Cinctorres, que anaven a fer llenya als Carrascals) i al poc entraven a l'ampla i poblada vega dels Llivis. Van pujar després la costa que va per la part sud de la lloma dels Llivis, arribant aviat als quatre camins. Com que ara havien de baixar un pendent, el recaptador va baixar del cavall i va continuar caminant amb el guàrdia Andrés. No sospitaven que uns quatre-cents metres més avall, parapetats darrere d'una paret s'amagaven dos bandits que els havien elegit com a les seues víctimes.

Quan Doménech i Andrés, que anaven davant, van arribar a l'amagatall dels assassins, es van sentir dos trets a la vegada, i els dos morellans van caure ferits de mort; s'alçaren abraçats buscant suport mutu, donaren unes passes vacil·lants i caigueren altra vegada, el primer recolzant-se a la paret contra la qual va quedar com si estigueran dormint, i l'altre va seguir unes passes quedant estés boca avall.

Encara no havia acabat aquesta breu i terrible escena, quan un dels bandits que se suposa portava una escopeta  amb dos canons, es va girar ràpidament cap al guàrdia Querol, que anava darrere i li pega un tret. Va caure amb el cos travessat, però va alçar-se amb més vida que els seus infortunats companys i posant-se darrere d'una de les parets que tanquen el camí, començà una lluita desesperada retrocedint cap a quatre camins. Una reguera de sang marcava les seues passes i cada vegada que s'aturava per disparar el seu fusell es formava sota els seus peus un bassal de sang.

Els bagatgers el seguien aterroritzats amb les cavalleries del cabestre i així deurien arribar els tres fins a prop d'una bassa que hi ha al costat del camí. Els bandits mentrestant corrien per darrere de la paret que els servia de parapet, i veient que Querol se'ls escapava, un d'ells s'avançà a través d'un sembrat per rematar a l'heroic guàrdia civil.

Els bagatgers no van esperar més; es van considerar perduts i van fugir espantats cap al Mas de Racó. El guàrdia va intentar saltar la paret, però li van faltar forces i sols va aconseguir deixar les pedres amb la seua sang. Aleshores va passar a l'altre costat, sempre pujant en retirada, i ja sense alé s'arrimà a la paret i encara va disparar; però sense poder sostindre's en peu va caure enmig del camí.

En aquells moment es va presentar al lloc el conductor de la correspondència de Vilafranca. El guàrdia encara es va incorporar i li va demanar que s'emportara les cavalleries amb els diners, però un bandit estava darrere de la paret i va disparar a l'esmentat conductor, qui al veure les sinistres intencions de l'assassí i sentir-se ferit en un braç, va fugir a través dels camps refugiant-se al Mas de Pitarc.

No se sap que va passar després, solament que el cos sense vida del valent Querol, tenia altra ferida greu al cos, a més de la que va rebre al principi, que era mortal de necessitat, i al cap tenia unes quantes ferides que deurien fer-li-les amb la culata del fusell.

Acabat el drama, els lladres van fugir amb les cavalleries carregades de diners en direcció als boscos de Campello o de Fusters, on van amagar els menuts, van trencar el caixó de l'or, se'l van emportar i van deixar les cavalleries soltes, desbotonant el pitral i llevant la cabeçada.

Gairebé no es va saber a Morella aquest fet per haver-lo denunciat els bagatgers, el sergent de la Guàrdia Civil Muñoz se'n va anar amb algunes parelles, i poc després ho va fer el Jutjat d'Instrucció amb el jutge Rafael Gisbert Catalán al capdavant, així com el capità de la Guàrdia Civil Cabeza, i algunes forces del batalló de caçadors d'Alba de Tormes.

En ordenar el jutge l'alçament dels cossos, va disposar donat quan avançada era la vesprada, es traladaren a l'ermita de Sant Pere dels Llivis, on es va instal·lar la capella ardent, essent moltíssimes les persones que van assistir a la vetlla.

Al dia següent de l'assassinat es va movilitzar un sometent compost de 400 homes, una meitat del qual va recórrer tot el barranc de Vallivana, i l'altra meitat el barranc dels Fusters, prenoctant a Vallivana i a la Ll'equa respectivament, però sense trobar ratre dels bandits.

Per la vesprada va tenir lloc el soterrament de les víctimes. Mai s'havia vist a Morella una manifestació de dolor tant espontània i impressionant. Presidia el dol el governador militar, el batlle primer, jutge municipal i familiars de les víctimes. Seguien moltíssimes persones de la població, caps, oficials, sergents i tropa del batalló de la guarnició, tancant el seguici la banda de l'esmentada unitat militar, interpretant marxes fúnebres.

El dia següent va continuar sense descans la persecució. Es va recuperar els menuts (525 pessetes) al barranc de Fusters i es van trobar diverses penyores que se suposa pertanyien als bandits, però ells havien desaparegut.

Sembla que en un principi va arribar a seguir-se una pista dels autors de tan abominable crim, en detindre a un guarda forestal de cognom Mars; però aquest sospitós no va aclarir res perquè se suicidà a la presó al poc de ser detés, sense haver prestar declaració; no podent arribar mai al descobriment dels assassins."