Xiva de Morella o simplement Xiva és un xicotet poble situat al nord-oest de Morella, en una foia 898 m d'alçada sobre el nivell del mar.
Les seues coordenades són:
Coordenades WGS84 Geogràfiques:
40° 39' 32,30'' Nord
0° 7' 31,87'' Oest
Coordenades ETRS 89 UTM:
X: 743004,48468
Y: 4504876,97043
De la Serra de Xiva naix el riu que porta el mateix nom i que passa per l'exterior del poble, al costat de la carretera asfaltada, la CV-117. Encara que prou estreta en gran part del seu recorregut, és l'única que comunica amb Morella en un recorregut de 9 km aproximadament.
Segons consta en "La comarca dels Ports" de Serafín Gamundí, la seua població és d'origen àrab. Seguint el que diu una llegenda, sembla que es construí la població als voltants del Molí de la Cadireta o de Dalt, que fou la primera casa. Al llarg de la història han esdevingut, per a Xiva, diverses situacions. En 1232 pertanyia als musulmans i les tropes de Blasc d'Alagó la conqueriren el 10 de gener de 1249, concedint-li la Carta Pobla a favor de Sancho de Lenda. El 13 de maig de 1287 va ser fusionada a Morella, i passà a ser un carrer d'aqueixa població. Fou el 29 de juny de 1707 quan Felip V signà el Decret pel qual se li concedia la independència. Amb aqueix Decret foren abolits el Furs d'Aragó i València. Xiva fou municipi fins que al BOE nº 196 de 16 d'agost de 1976 es publicà el Real Decret nº 1956 de 16 de juliol on diu que s'incorpora al municipi de Morella. Actualment té un batlle de barri que representa al de la capitalitat i és nomenat per aquest. Els carrers estan pavimentats i la immensa majoria de cases estan arreglades o restaurades. A destacar que periòdicament, Quinquenni, se celebren les festes majors del Roser i El Salvador, el segon diumenge d'agost. El proper serà l'any 2015.
Com a Patrimoni destaca: l'Església del Salvador (una creu d'argent gòtica i una crismera del s XVI), l'Antiga casa del comú (hi ha una taula de l'Ascensió, atribuïda a Marçal de Sas), l'Antic Ajuntament (edifici del s XVII), El Pont de l'antic camí de Morella, i l'Ermita del Roser.
A principis del segle passat fou quan arribaren a la seua màxima expansió demogràfica ja que superà els 700 habitants incloent tots els que hi eren als masos, al voltant dels 15 i altres edificacions que hi havia. Ara se situa al voltant de 30 que de manera permanent resideixen al poble. Actualment, molt de territori es deixa erm perquè hi ha pocs masovers per encarregar-se de la molta feina que comporta el conreu. En canvi s'incrementa a poc a poc el nombre de ramats en terrenys tancats.
L'extensió total supera les 1.069 hes.D'aqueixes, quasi 333 hes corresponen a zones boscoses i/o amb arbres; poc més de 536 hes corresponen a zones hàbils per a la pastura; poc més de 78 hes de conreu entre secà , regadiu i frutals, encara que el secà predomina; i un poc més de 14 hes entre camins i edificis dels masos. La forma és allargada horitzontalment amb els extrems apuntats, el de l'esquerra quasi adopta una forma triangular orientada cap al sud-oest, mentre l'oposat lestira en forma pareguda a un cap d'ànec. El centre tant al nord com al sud adopta una forma més regular essent entre totes dues com un cos d'au però reomplint la part inferior. Tot açò suposa una certa imaginació.
Els límits són els següents: Al nord, la Dena dels Castellons de Morella; al sud, la Dena de Morella la Vella; a l'Est, també la Dena de Morella la Vella; i a l'oest, els termes d'Ortells i Villores. La capital es troba situada a la part inferior i central del terme. Els últims anys s'han instal·lat uns parcs eòlics que estan situats principalment a la part nord del terme encara que alguns aerogeneradors es troben a la Dena de Castellons. També hi ha uns altres ubicats a la part nord oriental del terme.
Llistat dels masos de Xiva
Mas de Barron del Solà, Mas de Boldó, Les Devesetes, Mas d'Eixandre, Mas de Flora, Mas de les Foies, Mas la Gasulla, Caseta de l'Heretat, L'Horteta, Caseta del marqués o de Pechan, Mas del Molí, Mas de Patró, Caseta del Planàs, Mas del Rull, Caseta dels Solans, Mas La Torreta, Maset de la Vila.